El nombre d’ebrencs residents a l’estranger ha crescut un 5,3 % en l’últim any, segons les dades fetes públiques esta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’1 de gener de 2026, un total de 7.126 ciutadans de la regió vivien fora del país, és a dir, 362 més que l’any anterior.
Estes xifres, procedents de l’última estadística del padró d’habitants residents a l’estranger, fan referència a persones de nacionalitat espanyola —tinguen o no una altra nacionalitat— que residixen habitualment fora i que tenen com a últim municipi d’inscripció algun dels 52 de les Terres de l’Ebre. Cal tindre en compte que la inscripció en este padró només els reconeix com a veïns del municipi a efectes del dret de sufragi, i no implica que formen part de la població resident efectiva.
Dels 7.126 ebrencs a l’estranger, gairebé una tercera part tenen la darrera inscripció padronal a Tortosa (2.326). A continuació se situen Amposta (853), l’Ametlla de Mar (402), la Ràpita (384) i Roquetes (300). La capital del Baix Ebre ocupa la vint-i-quatrena posició en el rànquing de municipis catalans amb més població resident a fora del país. En l’últim any ha augmentat en 126 persones, xifra que significa una variació del 5,7 %.
Les quatre comarques registren més persones inscrites a l’estranger el 2026 que l’any anterior. L’increment relatiu més elevat se dona a la Terra Alta, amb un 9,6 % més (30 persones, fins a 343), seguida de la Ribera d’Ebre, amb un augment del 7,1 % (62 més, fins a 934). Amb 3.763 residents a l’estranger —176 més que fa un any—, el Baix Ebre continua sent la comarca amb més població fora del país, superant la mitat del total de la regió. El Montsià la seguix amb 2.086 persones, 94 més que l’any anterior.
Per franges d’edat, les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre són les que presenten un percentatge més elevat de persones majors de 65 anys residents a l’estranger, amb un 31 % i un 26,3 %, respectivament, xifres que contrasten amb les del Baix Ebre (14,9 %) i el Montsià (15,8 %).
El cas de Suïssa
Pel que fa als països de residència, el rànquing de les Terres de l’Ebre s’assembla al del conjunt de Catalunya, tot i que presenta una diferència destacada en la segona posició, ocupada per Suïssa. Esta particularitat s’explica, probablement, per l’important flux migratori cap al país helvètic durant els anys seixanta del segle passat, especialment des de Tortosa i la comarca del Baix Ebre.
En xifres concretes, França és el país amb més ebrencs residents, amb 2.539 persones. A continuació hi ha Suïssa, amb 651; Argentina, amb 592; el Regne Unit, amb 588; Alemanya, amb 527, i Bèlgica, amb 287. [Vegeu el quadre publicat en esta pàgina per a consultar les dades d’altres principals països de residència.]
Dels 651 residents a Suïssa, cal destacar que 452 —és a dir, un 69,5 %— estan inscrits en algun dels dotze municipis del Baix Ebre.
L’any 2025 hi van haver 565 noves inscripcions als registres consulars, 299 hòmens i 266 dones, corresponents a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement o nacionalització.
Andrea Puentes, una de les 2.326 persones de Tortosa que residixen a l’estranger
Andrea Puentes és una de les 2.326 persones de Tortosa que residixen a l’estranger. Al mes de març, l’Ajuntament de Tortosa li va concedir un dels Premis 8M a les Dones Tortosines en la categoria de Projecció Exterior per ser la primera dona que exercix de superintendent de producció a la Minera Escondida de Xile, la mina de coure a cel obert més gran del món.
Puentes va arribar a la geologia gairebé per curiositat, empesa pel misteri d’una professió poc visible a l’Estat espanyol. Formada a la Universitat de Granada en plena crisi econòmica, va decidir fer un salt arriscat i se’n va anar a Xile amb 200 euros a la butxaca sense faena assegurada, convençuda que allà els geòlegs tenien futur. L’aposta li va sortir bé. En pocs dies encadenava entrevistes i descobria un sector on el seu perfil era altament valorat.
A la indústria minera xilena, Puentes ha passat de tasques tècniques de camp a responsabilitats directives. Va començar buscant mines, analitzant terrenys i decidint on era rendible excavar, i amb el temps va assumir funcions de lideratge fins a convertir-se en la primera dona superintendent de la Minera Escondida, amb més de 400 treballadors a càrrec seu. Mare de bessons, reconeix que va haver de marxar de les Terres de l’Ebre per falta d’oportunitats. A principis d’any, el programa Ebrencs pel món del Canal TE li va dedicar un capítol.
